Fani Grande i Allan Segura al Bernat

JO SOC AIXÍ I AIXÒ NO ÉS UN PROBLEMA

El dilluns 12 de febrer vam tindre la sort de gaudir d’una xerrada interessantíssima: ens va visitar Fani Grande, l’autora del llibre Jo soc així i això no és un problema. La major part de l’alumnat que hi assistírem havíem llegit l’obra, ja que és una lectura proposada a 3r de PMAR, 4t de l’ESO, FPB1 i 2n de BAT, cosa que ens va permetre gaudir i comprendre encara millor allò que Fani ens va contar.

L’autora va començar presentant-se i contant la història de la creació del seu assaig: ens va desvetlar que es tracta d’un llibre fet per encàrrec per l’editorial Vincle, el director de la qual, Manolo Gil, també ens va acompanyar; com va arreplegar tota la informació que necessitava per escriure’l sobre aquest tema tan desconegut per a ella en aquell moment; i moltes més coses del procés creatiu.

Després, ens va proposar participar en el joc de l’empatia, en el qual ens havíem d’imaginar que, de sobte, ens apareixien els genitals del sexe contrari amb la finalitat d’intentar transmetre’ns, mínimament, el que senten les persones trans dia a dia i posar-nos en la seua pell per un instant. També ens va parlar sobre testimonis de persones trans i d’alguns dels seus familiars, a qui havia conegut i entrevistat gràcies al seu llibre. Tot junt ens permet comprendre millor la situació que viuen les persones trans diàriament.

Per finalitzar, Fani li va cedir el lloc a Allan, un exalumne del Bernat. Allan és un xic trans a qui veiem de tant en tant pel Centre, i encara que la majoria ja el coneixíem i l’havíem oït en alguna ocasió, mai ens cansem d’escoltar testimonis tan valents com el seu. Tanmateix, aquesta vegada va ser distint, perquè es va esplaiar contant-nos totes les seues vicissituds en el procés de transició que està experimentant des de fa uns anys, i ens va respondre tot allò que li vam preguntar amb una gran desimboltura i naturalitat.

La xerrada va durar dues hores, però a la majoria se’ns va fer curta. Agraïm al Centre que ens done l’oportunitat de gaudir de moments com aquest, que fomenten la diversitat i ens fan sentir que una millor i respectuosa societat és possible. I com a exemple de la sensacional opinió de la majoria de l’alumnat assistent ací teniu algunes de les seues opinions, per acabar amb una sensacional ressenya-reflexió sobre el llibre de Fani Grande.

Fran Gómez (2n Bat B): “El fet d’escoltar aquestes dues persones canvia la perspectiva de veure les coses. Si la gent s’informara, s’adonaria de la importància que requerixen aquestes conductes i no les prendrien a la babalà, com si fora una ximpleria o un capritx. Empatia i respecte són els dos pilars fonamentals que ens ha explicat Fani. Allan representa un clar exemple que tot el món té dret a ser qui és. El problema és que algunes persones han d’agafar un camí recte, mentre que altres han d’agafar-ne un amb uns graus més de dificultat. No obstant això, aquest fet no li lleva a cap persona el dret de sentir-se a gust amb el seu cos. Cada u és d’una forma, i mai ha de ser un problema.”

Nicole Valdivieso (2n Bat B): “Encara no m’he llegit el llibre però si ja volia fer-ho abans de la xarrada, imagineu-vos ara. Fani tracta un tema en el qual estic bastant ficada, igual que amb el col·lectiu LGTB en general. Llegir coses com aquestes ajuden a conéixer una realitat amagada, que no és la meua però que és igual de vàlida. És una realitat encara oprimida que necessita més visibilitat i normalitzar-se. Hem de fer més fàcil tot el procés pel qual han de passar les persones trans per a poder ser completament elles mateixes. Que l’institut estiga tan compromés amb aquest tema significa que alguna cosa estem fent bé. I exalumnes com Allan ho ratifiquen. Haver lluitat per la seua llibertat i ser hui en dia la persona que és, té un gran mèrit i és admirable. Persones com ell són un model a seguir.”

Carmen Diéguez (2n Bat A): “Aquest llibre no és un llibre qualsevol, amb unes històries qualssevol ni amb uns personatges qualssevol. Ni la xarrada a què vam assistir va ser una xarrada qualsevulla. No. Pel que hem llegit, vist i escoltat, sembla que l’autora té un món interior molt més gran que qualsevol terme que definisca la seua sexualitat. I en la lectura del llibre acabareu amerats de conceptes, sentiments, testimonis i emocions que us remouran el cor. Hem d’aprendre a vore els aspectes de la vida de diferents perspectives, en aquest cas la transsexualitat. Els xics i xiques trans viuen una realitat molt diferent a això que molts encara pensen que és allò normal. A més, no només tenen obstacles amb els seus cossos, sinó que també en tenen amb aquelles persones que no entenen la seua realitat, com tan bé ens ha explicat Allan. Valent es queda curt per a definir persones com ell. I és que ningú hauria de lluitar per ser.”

Zumna Irfan (2n Bat A): “Les xarrades com les de Fani i Allan són necessàries perquè ens fan sentir, reflexionar, i ens ajuden en la nostra educació. Escoltar persones que no estan d’acord amb el seu cos biològic ens fa adonar-nos del patiment de les persones trans només per ser el que volen. Per sort, jóvens com Allan aconseguixen imposar-se a la transfòbia i al conservadorisme de part de la societat i busquen viure com desitgen.”

Ángela Guerrero (2n Bat B): “Fani Grande, escriptora, bloguera, twitstar…, ens va transmetre (com en el seu llibre) valors importantíssim. Ens fa posar-nos en la pell de les persones trans i ens fa reflexionar de com patixen i com podem ajudar-los. Allan ens va contar amb tota la normalitat del món la seua condició sexual i vam tindre la sort de poder fer-li tot tipus de preguntes per poder entendre millor com és el procés del canvi i quina ha sigut la seua experiència personal, la reacció de les seues amistats, de sa mare i son pare, de la seua parella, etc. Està bé que es tracten temes com aquest amb tota normalitat, i que cada vegada siguen més les persones que entenen la diversitat sexual i donen el seu suport.”

Omaima Benderraz (2n Bat A): “Ha sigut una de les millors xarrades que hem rebut en tots els anys que porte al Bernat. Per a moltes de les persones que conec la transsexualitat, l’homosexualitat o el simple fet de sentir un canvi en la identitat sexual és un tema tabú. Tanmateix tan sols és una forma d’entendre i sentir la vida i la sexualitat, i ningú hauria de jutjar-les. Admire el valor i l’entusiasme d’Allan, un xic que se sent bé amb ell mateix i que supera qualsevol obstacle que li impedix ser el que vol. Cal respectar totes les persones, encara que no ens agrade com visten, com parlen o la seua identitat de gènere.”

Iris Grau, 2n Bat A

Ressenya i reflexió del llibre

Vivim en una societat en què cal seguir una sèrie de normes, una societat en què si naixes xic, ets un xic i si naixes dona, ets una dona. Vivim en una societat en què els xics juguen amb cotxes i les xiques amb nines. Les xiques porten faldilles, sabates de taló alt, i els xics porten vaquers.

Estic farta, estic farta d’eixos estereotips, estic farta d’haver de seguir les normes que la societat ens inculca des què naixem.

No vull, no vull que em manipulen com si fora una nina de drap.

Aquest llibre hauria de ser llegit per tot el món, hauria de ser llegit tant per xiquets com per majors. Aquest llibre parla de la realitat que viuen milers de persones diàriament. Aquest llibre és el patiment de les persones transsexuals i és el llibre de tots el prejudicis que continuem tenint.

Un dia t’alces, et mires a l’espill i t’adones que eixa imatge no t’agrada, que estàs en el cos equivocat. I en eixe moment penses: ‘I ara, què?’, ‘Què li diré jo als meus pares?’, ‘Què pensarà la gent?’, ‘Em deixaran de costat?’

He de dir que totes aquestes preguntes i infinites més són per culpa de la societat.

I si a mi m’apetís ser un xic un dia i altre dia ser una xica? No puc, la societat no m’ho permet.

Per què han d’obligar una dona a decidir el sexe del seu nadó intersexual? Per què no pot decidir-ho eixe nadó quan siga major? I per què ha de decidir-ho? Perquè la societat és així, perquè sí o sí ha d’haver-hi dos sexes. Sempre amb etiquetes, sempre amb sexes. Per què un xiquet de nou anys no pot entrar a un bany de xiquetes quan realment ell se sent ella? Així és la societat, i això fa fàstic. Per què una persona que no està a gust amb el seu sexe ha d’estar malalta?

No ens adonem que estem creant una lluita interminable, donant odi, tant de patiment i tanta, tanta discriminació.

No foteu, no hem nascut per a discriminar ningú. Hem d’ajudar-nos. Hem de prendre consciència. Tots som especials, siguem com siguem.

Aquest llibre és el millor llibre que mai he llegit i agraïsc moltíssim haver-lo llegit. La història de Tenness és la història que realment descriu la vida d’una persona transsexual i Tenness pregunta: ‘Per què he d’anar al psicòleg per a poder ser qui jo vull ser?’ Gran pregunta, veritat?

Jo crec que a ningú li agrada donar explicacions, així que, per favor societat, deixa la transfòbia, l’homofòbia i el racisme.

Deixeu-nos viure en pau!

Mónica Alexandra Vladescu, 2n Bat Nocturn

Publicado en Secretaria | Comentarios desactivados en Fani Grande i Allan Segura al Bernat

2n de Bat a la UA

Visita a l’Arxiu de la Democràcia i al MUA

Estic cansada i tinc molta son, perquè acabe d’arribar d’Alacant de visitar dues magnífiques instal·lacions que té la Universitat d’Alacant: l’Arxiu de la Democràcia i el Museu de la Universitat d’Alacant, però abans de descansar una estona aprofitaré per contar-vos l’excursió que hem fet l’alumnat de 2n de batxillerat organitzada pel professor de Castellà, Miquel Cruz.

Quin fred que feia aquest matí! Encara que hem tingut sort perquè l’autobús ha sigut molt puntual i no ens hem hagut d’esperar a la parada pràcticament. Dalt del bus sí que ens hem esperat perquè hi ha hagut gent que se li han enganxat els llençols. Quan hem arribat a la Universitat hem estat comentant que ansiàvem estar allí prompte i que amb un poc de sort aqueixa seria la nostra vida el pròxim any, encara que ho farem de forma separada en distintes facultats i universitats.

Només arribar hem entrat on era la biblioteca i l’arxiu. Aquella estança m’ha recordat a les sèries policíaques. Allà hem vist documents bastant antics i conegut històries d’algunes persones que van viure aqueixa època i m’ha semblat curiós. Els documents més abundants giraven entorn Miguel Hernández. També ens han explicat com podem visitar la pàgina de la Universitat i de l’arxiu per fer ressenyes, recerques o treballs.

En acabar les explicacions hem esmorzat, al bar del campus universitari. No es pareix massa a la nostra cantina, perquè era immens, però hi havia poc menjar. Després, hem visitat el museu, que hi era sota l’aigua, allí hem vist una exposició romana i una altra contemporània al voltant del color, on hi havia quadres molt interessants, tot i que ens ha faltat temps per veure-ho amb més calma. Tanmateix hem tingut temps de veure com una amb una lupa i un paper, si fa sol, és molt fàcil fer foc. Màgia.

 

I una vegada acabades les dues visites, cap a casa. Em quede amb la idea que les excursions són enriquidores, i si a més ho fas amb les amistats encara millor. I ara, a descansar que demà tenim un altre examen. Ai, la vida de 2n de batxillerat!

Ainhoa García, 2n B

Publicado en Secretaria | Comentarios desactivados en 2n de Bat a la UA

CHARLA “LA AGENCIA ESPACIAL EUROPEA (ESA)”

El 26/1/2018 tuvimos la suerte de contar con la presencia de Carlos Ivorra, estudiante de Marketing y Publicidad, que en breve
se incorpora a trabajar en la Agencia Espacial Europea (ESA), en el correspondiente gabinete de Comunicación.
 A la charla asistieron los alumnos de 2º BAT A, 3 PMAR y 2 FPB.

Durante su conferencia nos explicó qué es la ESA, sus proyectos pasados y los futuros. 

La segunda parte de la charla se centró más en cómo había llegado a ser seleccionado para el puesto entre más de 6000 candidatos. Realizó indicaciones sobre cómo realizar una carta de presentación, así cómo una descripción de los diferentes tipos de formularios y de entrevistas que se le realizaron durante los meses previos a su selección.
Gracias a la charla, los alumnos conocieron la existencia de la ESA, así cómo una muestra de cómo un chico 3 años mayor que ellos, le ha surgido una oportunidad que no esperaba y cómo la ha aprovechado. Logrando cosas que ni había podido imaginar.

Esperamos que Carlos, venga a contarnos cómo ha sido su experiencia allí. Fue una charla muy interesante, y esperamos que se repita.
Publicado en Secretaria | Comentarios desactivados en CHARLA “LA AGENCIA ESPACIAL EUROPEA (ESA)”

El PMAR a Alacant

Visita Alacant

 

 

 

 

 

El passat divendres 2 de febrer, l’alumnat del 3r de PMAR vam anar a la ciutat d’Alacant amb el TRAM. Allí vam veure alguns indrets relacionats amb l’àmbit sociolingüístic, en concret amb les matèries de geografia i història. Amb aquest propòsit vam visitar el castell de Santa Bàrbara, la plaça de l’Ajuntament, l’Esplanada, les Rambles i part del nucli antic de la ciutat, sobre els quals vam aprendre noves coses.

Després vam dinar amb els diners que vam guanyar en el concurs Amor en positiu, convocat pel departament d’Orientació, i en acabar vam tornar caminant cap a l’estació del tren i retornàrem cap a Benidorm, amb el cansament lògic d’una excursió d’aquestes característiques i amb el fred al cos, perquè vam agafar un dia gelat i humit. Tanmateix tornàvem contents i contentes i amb ganes de fer-ne una altra el més prompte possible.

 

Publicado en Activitats | Comentarios desactivados en El PMAR a Alacant

GANADORES DEL CONCURSO DE MICRORRELATOS DE 3º DE ESO

Un microrrelato es un cuento o relato extremadamente breve. Puede parecer sencillo escribir uno: no necesitas más que un par de líneas. Pero en este caso, como en muchas otras cosas, la extensión no está relacionada con la dificultad. O sí.

José María Merino, uno de los cuentistas españoles más relevantes de las últimas décadas, ha afirmado: “hay gente que piensa que en el microrrelato vale cualquier cosa. Pero el hecho de que un texto de ficción sea breve no quiere decir que sea un microrrelato. Tiene que tener sustancia, movimiento, por poquito que sea. Por supuesto que está muy cercano al aforismo, a la poesía, pero con movimiento. Es una quintaesencia narrativa, capaz de moverse y cambiar desde el principio hasta el fin. Ofrece una mudanza.”

En estas últimas fiestas, los alumnos de 3º de ESO han participado en un concurso de microrrelatos y han podido comprobar la complejidad de la tarea. Varios de ellos han conseguido alcanzar ese algo que convierte un par de líneas en un verdadero microrrelato. Y, en algunos casos, incluso, en estupendos microrrelatos.

Es lo que ocurre con los dos textos ganadores, con los que os dejamos a continuación. ¡Enhorabuena a sus autoras!

Después de matar a su esposa, se limpió la sangre de las manos, cerró los ojos y se arrepintió.
Nunca había querido verla sufrir, pero, claro, si ella no le obedecía, ¿qué iba a hacer él?
Su hija seguía llorando sobre el cuerpo de su madre. ¿La quería más a ella?
Con todo lo que él había trabajado para que pudiera ir a esa escuela privada…
Qué ingrata.
¡Pum!

Marina Alvado 3º A

LAS DOCE

El pequeño reloj de su muñeca marcó las doce en punto, pero aquel día era diferente, por primera vez en años ella no apareció y sintió cómo su alma se rompía. Ahora él estaría muerto en vida y ella seguiría estando muerta.

Sara Macías 3º B

 

Publicado en Activitats | Comentarios desactivados en GANADORES DEL CONCURSO DE MICRORRELATOS DE 3º DE ESO

VISITA SUBMARINO TRAMONTANA

Esta mañana algunos alumnos de 2º de la ESO han visitado el submarino Tramontana en su jornada de puertas abiertas que hace en el Puerto de Alicante.

El submarino realiza labores de vigilancia marítima para la prevención y lucha contra el terrorismo, y monitoriza posibles rutas de tráfico de armas en el marco de la operación de la OTAN “Sea Guardian”, a la vez que apoya a la misión de la Unión Europea EUNAVFORMED SOPHIA de lucha contra el tráfico de seres humanos desde las costas de Libia.

 

   

TVE también ha estado allí para dar la noticia que podéis ver en el minuto 10:40 de este vídeo de las noticias de hoy: http://rtve.es/v/4436327

El diario información también ha estado allí con nosotros:

http://www.diarioinformacion.com/alicante/2018/01/24/gran-expectacion-jornada-puertas-abiertas/1981104.html

Después han aprovechado el sol que está haciendo estos días de enero volviendo a la parada del TRAM del MARQ por la playa del Postiguet.

 

Publicado en Secretaria | Comentarios desactivados en VISITA SUBMARINO TRAMONTANA

VISITA RESIDENCIA DE ANCIANOS

El pasado miércoles (17/1/18) el alumnado de segundo de FPB de diurno, junto a sus profesoras
Teresa Vélez e Inma Guardiola, visitaron la Residencia de Ancianos de Benidorm. El objetivo de la visita era que realizaran una actividad compartida con gente de otra generación, produciéndose un enriquecimiento mútuo e irrepetible.
Se preparó un taller de manicura y masaje de brazos/manos, así cómo, otro taller de juegos de mesa, dónde nuestras alumnas compartieron risas e historias con los usuarios de la residencia.
Desde la residencia se nos recibió fenomenal, facilitándonos todo lo que pudiéramos necesitar. Son unos grandes profesionales, que repartían cuidados y bromas, a todos los residentes.
Nuestro alumnado mostró su simpatía, alegría y profesionalidad, dejando a las personas que participaron con unas manos preciosas y una sonrisa de oreja a oreja.
El tiempo pasó muy rápido y se vivió una experiencia buenísima, que en breve repetiremos.
 
Publicado en Secretaria | Comentarios desactivados en VISITA RESIDENCIA DE ANCIANOS

2n de Bat a València a veure Tic-tac

Els dies 20 i 21 de desembre, 28 alumnes de 2n de batxillerat, amb Joanba i Pablo, profes de Valencià i Francés, vam visitar València, on principalment anàvem per veure una obra de teatre, Tic-tac. Cosa que no va impedir que també gaudírem d’alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, entre els quals cabria destacar la Llotja, l’edifici Octubre i el monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Dimecres 20, de bon matí, vam eixir de Benidorm cap a la capital valenciana amb autobús. Només arribar-hi, vam esmorzar a les Torres de Quart, monumental porta d’entrada de la ciutat medieval des d’on vam començar la nostra visita, durant la qual els profes ens explicaven una mica d’història, anècdotes…, intentant omplir de sentit allò que véiem. Fins que vam arribar al Mercat Central i la Llotja, una parada obligatòria cada vegada que anem a la ciutat. I una vegada vist aquest meravellós edifici i fetes les fotos de rigor ens en vam anar cap a l’edifici Octubre.

A aquest centre cultural de finals del XIX, en esperava Gemma Sanginés, coautora de Sortir de l’armari lingüístic, un dels llibres obligatoris d’enguany. Aquesta dona basca, que va començar a parlar valencià quan va conéixer a qui hui en dia és la seua parella, Ferran Suay, ens va fer una xarrada sobre sociolingüística. Després de dues hores amb ella, a dinar i desconnectar un poc fins a la represa de l’excursió al Micalet. Un parell d’explicacions més sobre el campanar, la Seu… i fins a les Torres de Serrans, l’altra gran porta medieval. I d’allí a l’hotel, a descansar i preparar-nos per a la nit.

Per fi arribava l’hora de Tic-tac, una sensacional obra que ens va agradar molt. En general, ens va fer molt bona impressió i ens va semblar molt divertida, dinàmica i interessant. Immediatament ens vam adonar que segurament passarà bastant de temps fins que tornem a veure una peça de tanta qualitat i en valencià. Aquest musical, escrit per tres dels dramaturgs que veiem durant el curs (Carles Alberola, Pasqual Alapont i Rodolf Sirera), és un recorregut per l’amor al teatre a través del seu protagonista, on de vegades resulta complicat distingir la realitat de la ficció, ja que ambdues es mesclaven i es feien una sola.

I en acabar l’obra, a sopar, guiats per 5 exalumnes del Bernat que se’ns havien unit al teatre Principal. Ens vam portar a la zona d’oci nocturn estudiantil, on vam menjar de luxe i després vam anar a moure un poc el cos i comentar tot el que havíem fet durant el dia a un pub de moda. També vam aprofitar el moment per preguntar-los coses sobre la seua vida a València com a universitaris/-es. I després cap a l’hotel, on se suposava que anàvem a descansar després d’un intens dia. Però en compte d’això vam riure i ens vam divertir molt i no vam dormir tot el que ens haguera calgut.

Al dia següent, a mitjan matí, vam anar a l’edifici de la AVL, on vam tenir dos guies, un dels quals el net del gran Vicent Andrés Estellés. Tot un luxe. Encara que nosaltres no estàvem en les millors condicions possibles per fruir de les explicacions.

 

 

 

 

 

Després de la visita a sant Miquel dels Reis tornàrem al centre històric. Aquesta vegada entràrem per la Porta de la Mar, i allí vam tenir unes hores lliures per a dinar, passejar, patinar sobre gel, comprar… I quan començava a fer-se fosc, de tornada cap a casa. Per sort, perquè la majoria ja no podíem amb la nostra ànima. Hahahaha!

Ens emportem un bon record d’aquesta breu, però intensa, experiència, en la qual vam aprofitar el temps al màxim i ens ho vam passar d’allò més bé. I tot i que curt ens va servir per veure coses boniques, escoltar amb curiositat, aprendre coses noves i, sobretot, per a desconnectar del curs, que bona falta que ens feia! A veure si tenim sort i fem una altra eixida similar.

Kristine Baldalyan, Andrea López, Lucía Pérez i Nerea Rivera;  2n Bat

 

Publicado en Secretaria | Comentarios desactivados en 2n de Bat a València a veure Tic-tac

Bon nadal i feliç any nou!

Bon solstici, bones festes,

bon nadal i bon any!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hi ha nens,

nens valents,

nens valents que lluitem.

Lluitem,

per dins lluitem,

per dins lluitem i creixem.

Creixem,

dia a dia creixem

i creixem per tal de ser.

Ser,

que bonic ser,

ser tots qui vulguem ser.

Volem ser

amats i lliures,

feliços per voler.

Voler,

que gran sembla voler.

Voler a qui ens vol és voler bé.

Com ho fem?

Som bons en voler?

Mai ho sabrem.

En família gaudirem

del Nadal que ací és,

això sí ho sabem.

I volem

saber que

l’any que ve tot repetirem.

Per que volem

i veurem

els nens que lluitem,

que lluitem i creixem,

que creixem i volem ser,

que volem voler bé.

Amb tot açò us desitgem,

junts,

un Bon Nadal

i Any Proper.

Candela Cardona Romero, 2n Bat-B

Publicado en Secretaria | Comentarios desactivados en Bon nadal i feliç any nou!

¡¡¡¡El I.E.S Bernat de Sarrià está de enhorabuena!!!!!

¡¡¡¡El I.E.S Bernat de Sarrià está de enhorabuena!!!!!
Nuestros representantes de ciclos formativos de peluquería y estética han conseguido representar al instituto con nota de sobresaliente.
Queremos agradecer el esfuerzo y dedicación de los alumnos Ivan Expósito, Verónica Zamora y Paula Alfonso y de sus tutoras, Marta Hernández, Amparo Lorente y Carmen Santolaria, todos les han dedicado tiempo y esfuerzo a la preparación de las pruebas consiguiendo el ORO y BRONCE en la modalidad de peluquería.
Estamos muy orgullosos de todos vosotros y os queremos dar las gracias por representar tan bien al instituto.
Publicado en Secretaria | Comentarios desactivados en ¡¡¡¡El I.E.S Bernat de Sarrià está de enhorabuena!!!!!