CONCURS MICRORELATS

CONCURS MICRORELATS

Enguany, com els últims cinc cursos, els departaments de Filosofia i Valencià, per commemorar el Dia del llibre, han tornat a organitzar un nou concurs de microrelats entre l’alumnat de 4t de l’ESO i el de batxillerat. Com sempre, no es podia excedir de les 150 paraules i calia utilitzar obligatòriament dos mots, que en aquesta ocasió eren aparença i realitat.

Les tres persones que més hi reeixiren a criteri del jurat van ser Laura Frattini, la guanyadora, Pau Esteve i Ximo Garcia, segon i tercer respectivament. La nostra enhorabona per a tots tres.

A continuació us oferim els tres relats premiats:

 

La sintaxi de la vida

Ell era el seu príncep blau. Ell anava tots els dies a per ella. Ell la cridava a totes hores per saber com estava. Ell era el pronom que decidia sobre el món d’ella.

Ell li va fer una proposició amb la qual la seua vida va ser entregada a les mans d’ell, moment en què es va convertir en una oració passiva.

Ella era encantadora, intel·ligent, valenta… tenia molts atributs, els més bonics. Però ja no era ella, la seua aparença havia canviat, no tenia ja cap complement de companyia. I, finalment, un brut complement d’instrument acabà amb ella.

En realitat, ella solament volia ser el subjecte d’una oració composta coordinada, on cada oració és independent, però es complementen, i no el subjecte d’una oració subordinada a algú.  

Laura Frattini Llorens, 2n A

 

Dualitat cromàtica

Per a cada acte públic, el senyor Durden vestix un vestit negre amb una rosa vermella a la i un cavall de fusta al canell. Utilitza discursos vigorosos, vibrants; d’apel·lació popular. Durden té una excelsa habilitat per a l’engany públic, tant és així que la seua família –de paupèrrima moral– ni tan sols sospitat quant patix per dins. Patix en silenci, en les seues desvetlades nits de reflexió, en els seus malsons, amb blaves rates que laceren la seua carn confusa. Patix mentre llig i estudia el marxisme, mentre admira les tretze roses roges, esteses sobre roges terres franquistes. Patix pel seu amor no correspost, doncs, què va a voler un jove anarquista de l’acomodat senyor Durden?

Senyor Durden: mort en vida, mestre de disfresses, paradoxa de la realitat –del ser i no ser. En el joc de veritats, la realitat aparenta ser mentida i l’aparença, realitat.  

Pau Esteve Esteve, 2n H

 

El desig d’un despertar

I un altre dia em desperte tremolant de por, per tornar a somiar amb un malson que em perseguix, un malson que és tan real per al meu cor que quan desperte dubte de la realitat.

Al llarg del dia m’adone que no puc llevar-me la sensació d’estar somiant. Intentant llevar-me la sensació, entre els meus pensaments sorgix un dubte, comence a pensar si soc l’únic a qui li ha passat sentir-se més despert somiant que estant despert, i que quan més pense en aixòi, més em pareix estar somiant. Potser per això la gent dóna massa importància a l’aparença, per a adonar-se de la seua realitat.

I com moltes vegades abans, torna la nit, i vaig a dormir amb milers de preguntes, de pensaments que no sé explicar, amb el desig que algun dia aconseguiré despertar.

Ximo Garcia Sivera, 4t B

 

WhatsApp Image 2017-05-02 at 19.07.30 WhatsApp Image 2017-05-02 at 19.07.29 WhatsApp Image 2017-05-02 at 13.16.30 WhatsApp Image 2017-05-02 at 11.38.22 WhatsApp Image 2017-05-02 at 11.37.43 WhatsApp Image 2017-05-02 at 11.36.11 WhatsApp Image 2017-05-02 at 11.35.49

Esta entrada fue publicada en Activitats. Guarda el enlace permanente.

Los comentarios están cerrados.