Llatí

Programació del curs primer de batxillerat

La programació d’aquest curs es farà dividint els continguts en tres blocs, tants com avaluacions. El mètode de treball consistirà en dividir la classe en dues parts. En la primera l’alumne, partint de les oracions escrites a la pissarra, intentarà comprendre els continguts gramaticals i els explicarà oralment. En la segona part aprendrà de memòria el vocabulari bàsic, començant per aquelles paraules que presenten una forma quasi idèntica a les del nostre idioma, anomenades “transparents”. Tot seguit, el  professor explicarà només aquella gramàtica necessària per a la comprensió del text.

Per a aquest curs no considerem bàsic l’ús del diccionari, si més no en la primera part del mateix. En tot cas, més avant, podran utilitzar un lèxic el més complet possible. Durant la primera part del curs, l’alumne haurà de memoritzar les paraules que apareixen més freqüentment en els textos, concretament les preposicions, els adverbis, els sufixos que serveixen per a la formació de paraules i verbs etc. A partir de la segona avaluació, se’ls facilitarà un lèxic que podran utilitzar en els exercicis i exàmens. Els avantatges que veiem en açò són que l’alumne es familiaritze amb l’ús del diccionari.

Els continguts per avaluacions són els següents:

Primera avaluació

Temes de llengua.

1.- Escriptura i pronunciació.

2.- Sobre la morfologia del nom llatí.

3.- La primera declinació: Temes en –a. Nocions d’etimologia.

4.- La segona declinació: temes en –o/-e. L’oració gramatical.

5.-Adjectius declinats per la segona i la primera declinacions. L’orde de les paraules en l’oració.

6.- Les declinacions quarta i cinquena: temes en –u i en –e. La concordància en llatí.

7.- La tercera declinació: temes en consonant. Els complements de lloc: quo, ubi.

Temes de civilització.

1.- Els orígens de Roma.

2.- La monarquia.

3.- La república

Segona avaluació.

Temes de llengua.

8.- La tercera declinació: temes en –i i mixts. Els complments de lloc: unde, qua.

9.- Adjectius de la tercera declinació. L’aposició.

10.- Els graus de l’adjectiu. Oracions juxtaposades, coordinades i subordinades.

11.- Els numerals. Els valors de cum.

12.- Els pronoms personals, possessius i reflexius. Les oracions reflexives.

13.- Els pronoms demostratius i anafòrics. La subordinació gramatical. Els valors d’ut.

Temes de civilització.

4.- L’imperi.

5.- La romanització de ls Península Ibèrica.

6.- Els òrgans de govern.

7.- L’exèrcit.

Tercera avaluació.

Temes de llengua.

14.- El relatiu, interrogatius i indefinits. Els valors de quod.

15.- El verb llatí. Sum. El doble acusatiu.

16.-Els compostos de sum. Les oracions d’infinitiu.

17.- El sistema verbal. El tema de present. Les oracions completives.

18.- El sistema verbal. El tema de perfet.

19.- La veu passiva. Tema de present. Les oracions de relatiu.

20.- La veu passiva. Tema de perfet. Les oracions finals.

21.- Les formes nominals del verb.

22.- els verbs deponents. L’ablatiu absolut.

23.- Els verbs irregulars: fero, volo. Les oracions causals.

24.- Els verbs irregulars: eo, fio. Les oracions temporals.

25.- L’adverbi. Les oracions concessives.

26.- La preposició, la conjunció i la interjecció. Les oracions comparatives i condicionals.

Temes de civilització.

8.- La literatura.

9.- El dret.

10.- L’educació.

11.- La casa.

12.- La jornada d’un romà.

Continguts mínims.

Pel que fa al curs primer de batxillerat, seran els següents:

Aprofundir en els coneixements sintàctics, concretament en la subordinació i en l’ús de la veu passiva.

L’ablatiu absolut.

Els participis.

Les conjuncions coordinades i subordinades.

Les preposicions.

L’estil indirecte.

Saber utilitzar correctament els diccionari.

Exercici pràctic cada quinze dies, que consistirà en la traducció amb diccionari d’un text autèntic o adaptat de Cèsar, Eutropi o Nepot.

El valor de l’examen serà el següent.

La traducció i anàlisi del text, el 45%.

La qüestió de morfologia, el 20%.

La qüestió de sintaxi, el 20%.

La qüestió de civilització, el 15%.

Nota: Si s’observen incoherències entre la traducció i l’anàlisi, es donarà una puntuació global de 2.5 per tots els conceptes

Programació del curs segon de batxillerat.

L’experiència ens demostra que els alumnes, al començament d’aquest curs, presenten prou llacunes d’orde gramatical i sintàctic, fet degut segurament al període vacacional de l’estiu. Açò aconsella dedicar algunes setmanes del trimestre a repassar conceptes bàsics que ja es van donar al curs passat. Aquests continguts s’han distribuït de la següent manera:

1.- El relatiu i el pronom fòric is, ea, id.

2.- La veu passiva en el tema de present.

3.- La veu passiva en el tema de perfet.

4.- El morfema “grau” en els adjectius qualificatius.

5.- Interrelació dels pronoms personals amb el possessius i demostratius.

6.- Concepte i ús dels verbs deponents.

7.- Els composts de sum.

8.- L’acusatiu de direcció.

9.- El doble acusatiu.

10.- El gerundi i el gerundiu.

11.- La sintaxi del participi.

Una vegada repassats aquests conceptes bàsics, començarem a estudiar la matèria del segon curs, dacord amb la següent programació, dividida en tres avaluacions:

Primera avaluació.

1.- Les declinacions primera, segona, quarta i cinquena. El valor del nominatiu i de l’acusatiu.

2.- La tercera declinació: temes en consonant. El valor del datiu.

3.- La tercera declinació: temes en –i. El valor del genitiu.

4.- Els adjectius de la tercera declinació. El valor de l’ablatiu (locatiu).

5.- El concepte de veu. L’ablatiu (separatiu).

6.- Els girs perifràstics. Els verbs defectius. L’ablatiu (instrumental).

Segona avaluació.

7.- Els verbs impersonals. Ús i valor dels pronoms.

8.- El relatiu i l’interrogatiu. Les oracions de relatiu.

9.- Els indefinits. Les oracions interrogatives indirectes. Noció d’oració completiva.

10.- Els numerals. La coordinació, la juxtaposició i la subordinació. Diversos usos del verb esse.

11.- El verb fio. Sintaxi del gerundi i del gerundiu.

12.- Morfologia de l’infinitiu. L’oració d’infinitiu.

13.- Morfologia del participi.

14.- El participi concertat. L’ablatiu absolut

Tercera avaluació.

15.- La paraula llatina: composició i derivació. Família de paraules.

16.- Revisió de les conjuncions subordinants. Les oracions completives amb quod, ut, ne, quominus i quin.

17.- Les subordinades consecutives i finals. Maneres d’expressar la finalitat.

18.- Les subordinades temporals i causals.

19.- Les oracions subordinades comparatives i concessives.

20.- Les oracions condicionals.

21.- L’estil indirecte.

Continguts mínims

Per al curs segon de batxillerat seran els següents:

Tenint en comptes que aquests alumnes s’hauran d’examinar per a l’accès a la

universitat, totes les activitats que es facen al llarg del curs estaran en funció d’aquesta

prova. Tot i que poden haver modificacions per part del coordinador quant a la

valoració de les diverses parts de l’exercici, el valor dels continguts mínims serà el

següent:

– Traducció d’un text en prosa, d’unes vint paraules, un 50%

–         Contestar quatre qüestions, dues de sintaxi i morfologia, una de literatura i una altra de formació i derivació de paraules, 1,24 cadascuna.

Consegüentment es tindrà en comptes:

– La coordinació i la subordinació.

– Les oracions d’infinitiu.

– Les oracions de relatiu.

– Els valors dels participis.

– Ús correcte del diccionari.

– La veu passiva.

– La literatura llatina agrupada per temes (el teatre, la poesia èpica etc.)

Activitats extraescolars.

Per a tots els cursos, visita al monument funerari de la Vila Joiosa (partida de Torres)

Visita a les excavacions que es duen a terme a la Vila Joiosa.

Especialment per al curs segon, assistència al festival de teatre greco-llatí de Sagunt.

Cultura clàssica  3r. E.S.O.

Per a aquest nivell, tos els nostres esforços aniran dirigits a promoure l’interès de

l’alumne per la cultura clàssica a partir de les experiències quotidianes que poden

trobar-se en l’àmbit familiar o social. Tenint açò en comptes, dividirem el treball en tres

grans unitats:

1.- Retrobament amb les restes de la civilització romana que queden en la nostra

comarca  (monuments funeraris, inscripcions etc.) i que puguen despertar la curiositat

dels alumnes i el seu respecte.

2.- Estudi i observació de les expressions llatines o gregues que perduren en el

nostre idioma en el llenguatge jurídic, comercial, filosòfic, en la medicina, en el món

científic etc.

3.- La mitologia greco-llatina, aplicada especialment a la comprensió de la

pintura, la literatura, el cine etc.

Pel que fa al mètode i al material, el primer apartat es basarà en la lectura i

comentari de  textos traduïts de Varró, Titus Livi, Plini, Estrabó i Polibi, així com la

visita al museu de la Vila Joiosa.

Quant a la mitologia, a causa de la seua extensió, cal fer una selecció d’aquells

mites que tinguen major atractiu per a l’alumnat, bé per reconéixer-los per les pel.lícules

d’èxit o perquè els estudien en altres assignatures.

Per al tercer apartat, s’estudiaran aquelles expressions més usades en en àmbits

com ara l’esport, l’economia, el llenguatge científic o mèdic etc.

Els temes proposats per a aquest curs 3r. D’E.S.O. són els següents:

1.- Mapa de les colònies gregues.

2.- La romanització de la Península.

3.- El llinatge dels déus.

4.- Mite de Píram i Tisbe. L’amor i el matrimoni.

5.- Hispania durant l’Imperi.

6.- El món del treball. El comerç. La moneda.

7.- Les vies de comunicació.

8.- L’antiga mitologia de la Península. La medició del temps.

9.- Mart i Minerva.

10.- Les deïtats menors.

11.- Les sigles i les abreujatures.

Valor acadèmic del apartats de cultura clàssica

–         Llibreta (presentació, orde, netedat)………………….1 punt

–         Comportament………………………………………………..1 punt

–         Mapa……………………………………………………………..2 punts

–         Comprensió lectora………………………………………….2 punts

–         Desenvolupar el tema preguntat………………………..4 punts

4rt d’E.S.O.

El caràcter optatiu d’aquesta assignatura en aquest curs així com l’heterogeneïtat

de l’alumnat que arriba a cursar aquest nivell , aconsella donar-li un valor

d’aproximació a la llengua, i més tenint en comptes que molts d’aquests alumnes no

tenen encara decidit si van a continuar els seus estudis, si més no en el batxillerat.

Dit açò, estem convençuts que cal emprar un mètode actiu i dinàmic que resulte

atractiu al nostre alumnat, presentat el llatí com una llengua viva, complementant-la,

això sí, amb senzilles explicacions de morfologia i sintaxi. De tota manera, com que

cada curs és molt variat d’un any a l’altre, la idiosincràsia del grup farà que es puga

aprofundir més o menys en determinats aspectes de la morfologia i la sintaxi llatines.

També volem donar una visió prou ampla sobre la civilització i la història

Romanes, i sobre tot la seua projecció en la nostra cultura. En aquest sentit, es donarà

molta importància als textos clàssics com a vehicle de transmissió directa de la

civilització romana, anant  a les fonts primàries. Tampoc hi ha que oblidar-se’n de la

mitologia clàssica i el seu significat en camps com ara la psicologia, la pintura, la

literatura, la música, la ciència, el cine, la escultura etc. que tant ajuda a ressaltar la

connexió entre la civilització clàssica i la occidental.

A més, cal complementar tot el que s’ha dit abans amb l’aproximació de

l’alumnat, en la mesura del que és possible, a les restes arqueològiques que es tinguen a

l’abast. Per dur a terme aquest objectiu, es comptarà amb l’ajuda dels mitjans

audiovisuals i amb Internet.

El contingut de l’assignatura es dividirà en deu unitats, repartides en tres avaluacions, de la manera següent:

Unitat 1.-

Lingua Latina.

Lucius, puer Romanus.

El concepte de flexió.

El cas nominatiu.

L’alfabet llatí i la seua pronunciació.

L’orige llatí del nostre vocabulari.

El món romà.

Italia antiqua.

Llegendes sobre Hèrcules.

La torre d’Hèrcules.

Unitat 2.-

Lingua Latina.

Familia Claudiae.

Les oracions predicatives.

Els casos genitiu i ablatiu.

L’etimologia.

El món romà.

Roma quadrata.

Les nou Muses.

Edeta.

Unitat 3.-

Lingua Latina.

Ubi habitamus?

Oracions transitives i intransitives.

L’acusatiu.

Els gèneres.

El llatí  i les Ciències Naturals.

El món romà.

Rex in urbe Roma.

Animals fantàstics.

Tarraco

Unitat 4.-

Lingua Latina.

Quid pueri faciunt?

Infinitiu  llatí.

L’enunciat dels substantius.

El llatí i l’Astronomia.

El món romà.

Senatus Populusque Romanus (S P Q R).

Faetó.

Itàlica.

Unitat 5.-

Lingua Latina.

Quid facit?

La tercera declinació.

El llatí i la medicina.

El món romà.

Caius Claudius Caesar.

Orfeo.

Caesaraugusta.

Unitat 6.-

Lingua Latina.

Ad templum.

Specta et disce.

El cas vocatiu.

El gènere neutre.

Les preposicions llatines.

El llatí i la seua relació amb les Matemàtiques, la Física i la Química.

El món romà.

Imperium

Dédal i Ícar.

Les Médulas.

Unitat 7.-

Lingua Latina.-

In itinere.

Els adjectius llatins.

El llatí en la Història i en la Geografia.

El món romà.

Hispania romana.

Teseu.

La Via de la Plata.

Unitat 8.-

Lingua Latina.

In exercitu Romano.

El datiu.

La cuarta declinació.

El pretèrit imperfet d’indicatiu.

El llatí i l’art.

El món romà.

Graecia et Roma.

Afrodita.

La mitologia en Diego Velázquez i Francisco de Goya.

Unitat 9.-

Lingua Latina.

Dies Romanorum.

El pretèrit imperfet de subjuntiu.

La cinquena declinació.

El llatí i la Filosofia.

El món romà.

Hereditas (usus et mores).

El tità Prometeu.

Segòbriga, Caput Celtiberiae.

Unitat 10.-

Lingua Latina.

In thermis.

Resum de gramàtica.

El llatí i la música.

El món romà.

Hereditas (educatio et ars).

Edip.

Pollentia.

Valoració dels coneixements de 4rt. d’ESO.

Traducció de tres oracions del tipus de les estudiades al llibre de text….3 punts.

Anàlisi morfològica i sintàctica d’aquestes oracions…………………………..2   “

Apunts (orde, netedad, classificació)………………………………………………….1   “

Assistència a classe i atenció al professor………………………………………….1    “

Mitología……………………………………………………………………………………… 1  “

Coneixements de la Història de Roma………………………………………………. 1   “

Derivació del llatí a les llengües romàniques, especialment les de la C.V..1   “

Los comentarios están cerrados.