Escrits de 2n de Bat

En els exàmens de la PAU de Valencià hi ha una pregunta que consisteix a fer un escrit  d’un mínim de 150 paraules sobre un tema proposat. Moltes d’aquestes redaccions han de tractar temes de sociolingüística, matèria que estudia la interacció lingüística de les persones, individualment o col·lectiva. Les últimes reflexions d’enguany de l’alumnat de 2n de batxillerat han estat sobre la mort de les llengües i sobre possibles mesures que es poden adoptar per evitar la desaparició d’una llengua. I alguns textos que n’han reeixit han sigut aquestos:

 

La mort d’una llengua -o potser caldria dir l’assassinat d’una llengua- és comparable amb la d’una estrela. No podem percebre ben bé el moment exacte de la seua defunció; de fet, durant molt de temps creiem que seguix viva, amb la seua incandescent activitat. El nostre engany és perquè la llum que continua arribant-nos d’aqueixa estrela és l’última que ha eixit d’ella, la qual seguix resplendent al cel durant el trajecte que hi ha fins al nostre planeta. No obstant això, és morta, no produïx ni produirà més llum.

Ho compare amb una llengua perquè els casos són força pareguts. La llengua comença a morir sense que ens n’adonem, expulsada dels àmbits on abans regnava. Subtilment, una altra ocupa aqueixos llocs, des d’institucions públiques i àmbits prestigiosos fins a relacions personals i àmbits privats.

Però no vull transmetre apatia o tristor, ja que existixen diversos camins per frenar aquest procés, encara que en el cas de la nostra llengua, la malaltia és greu i està molt avançada. Així i tot, una acció ràpida i contundent la podria aturar. Tanmateix cal preguntar-se si hi ha algú disposat a fer-ho?

Fran García Rostoll, 2n B

 


Al món hi ha milers de llengües diferents, però abans n’hi havia moltes moltes més. Contínuament desapareixen llengües o van deixant d’utilitzar-se. El procés sol ser el següent: arriba al territori que li és propi a una llengua una altra de nova que va imposant-se paulativament amb la connivència del poder i emparant-se amb les lleis.

Sol passar que aquesta segona llengua arribada posteriorment no s’havia parlat mai en aqueix lloc, però no obstant això, amb el temps, es convertix en la llengua majoritària. La convivència d’ambdues llengües crea conflictes lingüístics i origina que la llengua pròpia patisca un procés de minorització que sol desembocar en la seua substitució lingüística. I si els seus parlants no es mantenen ferms la seua llengua desapareixerà.

La substitució lingüística és molt freqüent i sempre va precedida d’un conflicte lingüístic que tan sols es pot evitar amb una intervenció sociopolítica que normalitze la llengua minoritzada. A més, per manantenir les llengües cal un compromís individual i cal no desistir-hi. Per això és molt important que utilitzem la llengua en tots els àmbits d’ús sense atendre a prejudicis.       

Maria Pérez, 2nA

 

Una llengua no sol morir de mort natural, tanmateix hi ha moltes maneres de matar-les o de fer que desapareguen.

Hui en dia, l’extermini d’espècies animals, com el linx ibèric, és molt freqüent, i per això, es consideren espècies en procés d’extinció. Per aquesta raó, el linx es troba molt protegit, per evitar la seua desaparició. Els casos d’extermini d’animals poden ser similars a l’exterminis lingüístics: la substitució de la llengua pròpia per una altra. Però sembla que les llengües amenaçades d’extinció no disposen de la protecció adequada per evitar la seua desaparició.

Per això caldria tenir present que quan un grup social renuncia a la seua pròpia llengua i la substituïx per una altra no renuncia tan sols a eixa llengua, també deixa enrere la història de la llengua, els lligams amb la seua cultura i un dels fonaments de la terra on viu.

Per a evitar que una persona o un grup social determinat deixe de parlar la seua pròpia llengua, el govern d’aqueix lloc hauria de prendre una sèrie de mesures. Algunes, per exemple, serien la implantació de mitjans de comunicació on únicament es parle la llengua minoritazada, la incorporació de la llengua pròpia en el sistema escolar o l’obligació de conéixer-la per a treballar en el sistema públic.

Jaime Antón, 2nA   

 

La desaparició d’una llengua és un esdeveniment dramàtic, ja que no tan sols mor un sistema de comunicació entre persones, també es perd una manera d’entendre la vida, d’un enfocament únic que configura la visió del món de tota una comunitat.

Açò esdevé arrel d’un conflicte amb una altra que aconseguix, finalment, imposar-hi, amb totes les conseqüències esmentades. Per aquest motiu, és a dir, per no permetre la mort d’una llengua, els individus d’una societat, o tota la societat, han de conscienciar-se i mantenir una lleialtat cap a aquesta.

Però també es poden adoptar altres mesures, com la via política: prendre des de les institucions mesures per evitar l’avanç del conflicte lingüístic. Per exemple, nomenar oficial la llengua assetjada, o fomentar el seu ús social, per exemple a les escoles o als mitjans de comunicació.

Però cal assenyalar que solament amb reformes i mesures polítiques no s’acaba el problema. És necessària la implicació activa de tota la societat per a salvar una llengua i recuperar-la de l’oblit.    

Fran García Rostoll, 2nB

 

IMG-20170523-WA0007 IMG-20170523-WA0008 IMG-20170523-WA0009

Esta entrada fue publicada en Activitats. Guarda el enlace permanente.